Avui un company de feina japonès m’ha ensenyat una expressió que m’ha fet riure molt. A la vegada és un exemple clar de la cultura nipona.
おととい来やがれ。（おとといきやがれ）
Vol dir “vingui abans d'ahir” és a dir, sisplau no torni mai més. No hi ha res insultant ni fora de to en la frase, però només un japonès realment cabrejat et donaria aquesta resposta.
El japonès, per educació mai és directe.
Friday, July 23, 2010
Wednesday, April 28, 2010
Love Hotel
Els Love Hotel japonesos són uns establiments on un pot passar una nit (stay: shukuhaku, 宿泊) o unes hores (rest: kyūkei, 休憩). Els Japonesos els visiten amb les seves parelles quan encara viuen amb els seus pares o quan tenen un/a amant. A Tokyo estan situats majoritàriament a Shinjuku i Shibuya.
Estan ambientats en èpoques, regions o altres temàtiques. Des de luxosos a casi "cutres", pots trobar de tot. En forma de vagó de metro, una classe (amb els uniformes preparats), una gàbia, una oficina plena de documents i ordinadors, amb piscina de vidres transparents, he vist de tot.
Normalment tenen varies entrades discretes i són edificis sense finestres. Aquí teniu una entrada (no la veieu, oi?) camuflada darrera d'una font.
En aquest cas tens que entrar per aquest túnel.
Un cop dins, tens varies pantalles que t'ensenyen com són les habitacions per dins. Les pantalles desactivades vol dir que la habitació està ocupada. Un botó et permet triar quina habitació vols. Tens dos preus marcats: passar unes hores o estar-hi fins l’endemà. Al prémer el botó es desactiva la pantalla i seguidament vas a pagar.
Els preus estan anunciats a fora del hotel. Encara que ho escriuen en anglès, no vol dir que l’staff en pugui parlar. És més, si voleu passar la nit allà, es una mala idea començar parlant en aquest idioma.
Si esteu de turisme i voleu intentar infiltrar-vos dins i no parleu ni gota de japonès aquí teniu el meu consell: no us comuniqueu. Entreu, premeu el botó, poseu la targeta de crèdit sobre la taula i agafeu la clau. Si us pregunten quelcom... doncs com que no parleu japonès responeu "hai" que vol dir "si" (amb el risc corresponent d'estar afirmant qualsevol burrada).
Mai veus ningú cara a cara. La recepció, té una finestreta justa per passar els diners o la targeta de crèdit. Un cop has pagat et donen la clau que et dóna accés a l’ascensor.
Un cop a dins, aquest et porta a la teva habitació que sovint està il•luminada per una llum intermitent.
En aquest tipus d'establiments no els hi agraden els "gaijins" (estrangers) i sovint et donaran com a excusa per no deixar-te passar que has de ser capaç de parlar Japonès.
Fins al moment he aconseguit infiltrar-me en dos Love Hotel.
El primer tenia unes llums de neó il·luminant la habitació. No sé molt bé com descriure l'estil de la decoració, hi havia dibuixos a les parets i columnes romanes (!?)
A la capçalera del llit un mirall i tots els controls de les llums i el fil musical.
Finalment el bany amb bombolles i llums de colors.
La segona habitació pretenia ser de luxe.
Podeu veure al fons com les finestres estan tapades amb uns panells de fusta.
Normalment van equipades amb tot el que podries necessitar: minibar, una televisió (amb porno, of course), internet, alguns llocs tenen alguna videoconsola per jugar (wii, xbox,....) pijama, tovalloles, raspall, gomes pel cabell, maquillatge, crema hidratant, raspall de dents, sabons, xampús, preservatius, minibar, menú de joguines sexuals que pots encarregar i et porten a la habitació o menjar. No us penseu pas que entren a dins la habitació. Normalment tenen dues portes així es forma un mini hall on poden deixar el que has demanat i tu ho reculls. Fins i tot tens un sofà per relaxar-te.
El bany també pretenia ser sofisticat.
Una televisió gegant per mirar-la des del llit.
Si entro en algun altre Love Hotel interessant ja penjaré més fotos!!!!
Estan ambientats en èpoques, regions o altres temàtiques. Des de luxosos a casi "cutres", pots trobar de tot. En forma de vagó de metro, una classe (amb els uniformes preparats), una gàbia, una oficina plena de documents i ordinadors, amb piscina de vidres transparents, he vist de tot.
Normalment tenen varies entrades discretes i són edificis sense finestres. Aquí teniu una entrada (no la veieu, oi?) camuflada darrera d'una font.
En aquest cas tens que entrar per aquest túnel.
Un cop dins, tens varies pantalles que t'ensenyen com són les habitacions per dins. Les pantalles desactivades vol dir que la habitació està ocupada. Un botó et permet triar quina habitació vols. Tens dos preus marcats: passar unes hores o estar-hi fins l’endemà. Al prémer el botó es desactiva la pantalla i seguidament vas a pagar.
Els preus estan anunciats a fora del hotel. Encara que ho escriuen en anglès, no vol dir que l’staff en pugui parlar. És més, si voleu passar la nit allà, es una mala idea començar parlant en aquest idioma.
Si esteu de turisme i voleu intentar infiltrar-vos dins i no parleu ni gota de japonès aquí teniu el meu consell: no us comuniqueu. Entreu, premeu el botó, poseu la targeta de crèdit sobre la taula i agafeu la clau. Si us pregunten quelcom... doncs com que no parleu japonès responeu "hai" que vol dir "si" (amb el risc corresponent d'estar afirmant qualsevol burrada).
Mai veus ningú cara a cara. La recepció, té una finestreta justa per passar els diners o la targeta de crèdit. Un cop has pagat et donen la clau que et dóna accés a l’ascensor.
Un cop a dins, aquest et porta a la teva habitació que sovint està il•luminada per una llum intermitent.
En aquest tipus d'establiments no els hi agraden els "gaijins" (estrangers) i sovint et donaran com a excusa per no deixar-te passar que has de ser capaç de parlar Japonès.
Fins al moment he aconseguit infiltrar-me en dos Love Hotel.
El primer tenia unes llums de neó il·luminant la habitació. No sé molt bé com descriure l'estil de la decoració, hi havia dibuixos a les parets i columnes romanes (!?)
A la capçalera del llit un mirall i tots els controls de les llums i el fil musical.
Finalment el bany amb bombolles i llums de colors.
La segona habitació pretenia ser de luxe.
Podeu veure al fons com les finestres estan tapades amb uns panells de fusta.
Normalment van equipades amb tot el que podries necessitar: minibar, una televisió (amb porno, of course), internet, alguns llocs tenen alguna videoconsola per jugar (wii, xbox,....) pijama, tovalloles, raspall, gomes pel cabell, maquillatge, crema hidratant, raspall de dents, sabons, xampús, preservatius, minibar, menú de joguines sexuals que pots encarregar i et porten a la habitació o menjar. No us penseu pas que entren a dins la habitació. Normalment tenen dues portes així es forma un mini hall on poden deixar el que has demanat i tu ho reculls. Fins i tot tens un sofà per relaxar-te.
El bany també pretenia ser sofisticat.
Una televisió gegant per mirar-la des del llit.
Si entro en algun altre Love Hotel interessant ja penjaré més fotos!!!!
Saturday, March 6, 2010
照る照る坊主 てるてるぼうず Teruteru Bōzu
Teruteru bōzu en català seria el brillant-brillant monjo budista. Normalment fet de roba o paper, té el cap reblit i tensat amb un cordill.
Els granjers el solien penjar de la finestra per desitjar que el dia següent fos assolellat. Es va fer popular a la ciutat durant el període Edo. El seu origen és xinès. Avui en dia són els nens que el penjen el dia abans d'una excursió o un pícnic amb l'escola.
Cal dir també que si el penges del revés és per desitjar que plogui.
Una cançó japonesa per nens explica una història sobre un monjo que va prometre que faria bon temps durant una temporada que estava plovent massa i es danyava la collita. El dia que no fos capaç de fer que brilles el sol se li arrencaria el cap. Bōzu a part de monje budista, també vol dir vol dir calb. És probable que Teruteru (brillant-brillant) es referís al sol reflectint-se a la calba del ninot. Se suposa que va aparèixer primer el ninot i després la història.
Els granjers el solien penjar de la finestra per desitjar que el dia següent fos assolellat. Es va fer popular a la ciutat durant el període Edo. El seu origen és xinès. Avui en dia són els nens que el penjen el dia abans d'una excursió o un pícnic amb l'escola.
Cal dir també que si el penges del revés és per desitjar que plogui.
Una cançó japonesa per nens explica una història sobre un monjo que va prometre que faria bon temps durant una temporada que estava plovent massa i es danyava la collita. El dia que no fos capaç de fer que brilles el sol se li arrencaria el cap. Bōzu a part de monje budista, també vol dir vol dir calb. És probable que Teruteru (brillant-brillant) es referís al sol reflectint-se a la calba del ninot. Se suposa que va aparèixer primer el ninot i després la història.
雛祭り Hina Matsuri
Hina Matsuri en català seria el Festival de les Nines. El dia 3 de Març és el dia de les nenes. Entre altres tradicions es posa a dins a casa un Hinaningyō (雛人形) . El de la foto, esta situat al Hall del meu edifici, només té 3 pisos podent-ne tenir fins a 7. És una representació del princep, la princesa i varis servents.
En el primer esglaó hi ha dues nines conegudes com Dairi-bina (内裏雛). Són el princep Odairi-sama(御内裏様) que porta un septre anomenat shaku (笏) i la princesa Ohina-sama (御雛様) porta un ventall. Dairi vol dir palau imperial, hina vol dir nena o princesa.
Al segon pis hi ha les tres serventes Sannin kanjo (三人官女). Cada una aguanta utensilis per el sake.
Al tercer esgló hi ha objectes que s'utilitzen fora del palau imperial com un carruatge o un palanquí.
Aquesta tradició data del període Heian (segle VIII-XII) i es va popularitzar tal com es coneix ara durant el període Edo (segle XVII-XIX). Les nines són els personatges de la cort de Heian.
Tradicionalment es creia que aquestes figures podien albergar mals esperits, salvant així els seus propietaris. Antigament es llançaven les nines fetes de pall al riu desfent se així dels mals esperits (Nagashibina). Avui en dia, encara en algunes regions de Japó encara es llencen nines al mar.
El dia 3 a la nit, les nenes de la casa tenen que recollir aquest muntatge i endreçar-ho tot fins a l'any vinent. Més dies tardin en desar-ho, més tardaran en casar-se. És a dir, que si no són ordenades no trobaran bon marit!
És el mateix dia que es mengen els dolços Arare. A la foto veieu el Hima-arare, unes boletes dolçes de colors (fetes d'arròs, com no). D'aquí ve el nom d'Arare, famós robot de la serie Dr. Slump. El doctor, per els que no ho sàpiguen, es diu Sembei Norimaki. Sembei són unes galtes salades japonese enrollades amb una miqueta d'alga que s'anomena nori. Aquest dia es beu l'amazake (甘酒) un licor dolç fet d'arròs.
Per celebrar-ho jo em vaig menjar un trosset d'aquest pastís que em va regalar el Jason. A sobre, hi ha representats la parella imperial. A Japó s'inventen el que sigui per vendre més.
Espero que ara ja sapigueu una miqueta més sobre el país del sol naixent!
En el primer esglaó hi ha dues nines conegudes com Dairi-bina (内裏雛). Són el princep Odairi-sama(御内裏様) que porta un septre anomenat shaku (笏) i la princesa Ohina-sama (御雛様) porta un ventall. Dairi vol dir palau imperial, hina vol dir nena o princesa.
Al segon pis hi ha les tres serventes Sannin kanjo (三人官女). Cada una aguanta utensilis per el sake.
Al tercer esgló hi ha objectes que s'utilitzen fora del palau imperial com un carruatge o un palanquí.
Aquesta tradició data del període Heian (segle VIII-XII) i es va popularitzar tal com es coneix ara durant el període Edo (segle XVII-XIX). Les nines són els personatges de la cort de Heian.
Tradicionalment es creia que aquestes figures podien albergar mals esperits, salvant així els seus propietaris. Antigament es llançaven les nines fetes de pall al riu desfent se així dels mals esperits (Nagashibina). Avui en dia, encara en algunes regions de Japó encara es llencen nines al mar.
El dia 3 a la nit, les nenes de la casa tenen que recollir aquest muntatge i endreçar-ho tot fins a l'any vinent. Més dies tardin en desar-ho, més tardaran en casar-se. És a dir, que si no són ordenades no trobaran bon marit!
És el mateix dia que es mengen els dolços Arare. A la foto veieu el Hima-arare, unes boletes dolçes de colors (fetes d'arròs, com no). D'aquí ve el nom d'Arare, famós robot de la serie Dr. Slump. El doctor, per els que no ho sàpiguen, es diu Sembei Norimaki. Sembei són unes galtes salades japonese enrollades amb una miqueta d'alga que s'anomena nori. Aquest dia es beu l'amazake (甘酒) un licor dolç fet d'arròs.
Per celebrar-ho jo em vaig menjar un trosset d'aquest pastís que em va regalar el Jason. A sobre, hi ha representats la parella imperial. A Japó s'inventen el que sigui per vendre més.
Espero que ara ja sapigueu una miqueta més sobre el país del sol naixent!
Sunday, March 8, 2009
Sabates japoneses (日本の靴)
Com ja he comentat infinitat de vegades en el blog, a Japó pots trobar-te coses molt rares.
Avui faig un especial sabates. Vull remarcar que totes les fotos que hi ha a continuació estan fetes en una tarda en el mateix centre comercial (dues botigues diferents). Si em dediques a perdre el temps per més estona potser hagués trobat coses encara pitjors!
Primer model (el meu preferit): la sabata ratolí. Com podeu veure li han posat ulls, bigoti i cua (al taló).
Segon model (aquest també m’encanta!): la sabata amb caputxa. Té una gorreta (al taló) per si plou! Com veieu és d’un color discret per passar totalment desapercebut.
Ara el catàleg del mal gust: tot el què ve a continuació és inclassificable. Simplement... tapeu-vos els ulls si fa massa mal a la vista.
Model llampec (electrificat et quedes quan veus aquestes sabates):
Sandàlia amb pretensions futuristes:
Botes amb taló:
Uns quants pedrots brillants (a sota d'aquests, una sabata rosa/metal·litzada):
Botes... d'estar per casa? (fusió entre peüc i bota)
Aviat faré un especial roba... que també té tela! Mai millor dit!
Avui faig un especial sabates. Vull remarcar que totes les fotos que hi ha a continuació estan fetes en una tarda en el mateix centre comercial (dues botigues diferents). Si em dediques a perdre el temps per més estona potser hagués trobat coses encara pitjors!
Primer model (el meu preferit): la sabata ratolí. Com podeu veure li han posat ulls, bigoti i cua (al taló).
Segon model (aquest també m’encanta!): la sabata amb caputxa. Té una gorreta (al taló) per si plou! Com veieu és d’un color discret per passar totalment desapercebut.
Ara el catàleg del mal gust: tot el què ve a continuació és inclassificable. Simplement... tapeu-vos els ulls si fa massa mal a la vista.
Model llampec (electrificat et quedes quan veus aquestes sabates):
Sandàlia amb pretensions futuristes:
Botes amb taló:
Uns quants pedrots brillants (a sota d'aquests, una sabata rosa/metal·litzada):
Botes... d'estar per casa? (fusió entre peüc i bota)
Aviat faré un especial roba... que també té tela! Mai millor dit!
Saturday, February 28, 2009
日本語を分かりません I don't understand japanese
Aviat farà un any que estic vivint al Japó. Tot i les classes de Japonès que em costa fer quadrar entre experiment i experiment, tot just començo a parlar japonès.
Aprendre japonès és fascinant. Primerament comença per fer un "reset" al cervell. L'ordre de les paraules (comparat amb les llengües llatines) és completament diferent. El nostre cervell pensa tal com parlem. Vull dir que quan parlem interiorment ho fem amb el mateix ordre que si parléssim en veu alta.
En japonès les parts importants de l'oració estan al final. En altres paraules, fins que l'altre persona no ha acabat de dir una frase no saps si és que sí o és tot el contrari. Crec que per això és considerat de molt mala educació interrompre enmig d'una frase. Sobre tot a un superior.
El Japonesos són coneixedors de la dificultat de la seva llengua a l'hora d'escriure. Ells mateixos reconeixen la dificultat d'aprendre els kanjis. En alguns llocs com el metro, els kanjis estan "subtitulats" en el seu alfabet sil•làbic ja que sinó, ni ells mateixos saben llegir-los.
Des de que sé parlar una mica he après dues coses:
1) Quan parles en Japonès a un nipó, al no esperar-s'ho, no t’entén ja que intenta comprendre el teu "anglès". Al principi jo em pensava que era culpa meva per estar pronunciant malament o fer errors gramaticals.
2) Si entenen el que has dit, sorpresos davant les teves habilitats lingüístiques et responen en japonès, parlant ràpid i dient un munt de coses suposant que tu pots entendre qualsevol cosa.
Finalment vull citar Dave Barry en el seu llibre Dave Barry does Japan que em va fer riure durnat hores. En el capíto Failing to learn japanese in only five minutes diu:
The way I attempted to learn Japanese was by reading a book [...]. This is not the method recommended by experts. The method recommended by experts is to be born as a Japanese baby and raised by a Japanese family, in Japan.
Aprendre japonès és fascinant. Primerament comença per fer un "reset" al cervell. L'ordre de les paraules (comparat amb les llengües llatines) és completament diferent. El nostre cervell pensa tal com parlem. Vull dir que quan parlem interiorment ho fem amb el mateix ordre que si parléssim en veu alta.
En japonès les parts importants de l'oració estan al final. En altres paraules, fins que l'altre persona no ha acabat de dir una frase no saps si és que sí o és tot el contrari. Crec que per això és considerat de molt mala educació interrompre enmig d'una frase. Sobre tot a un superior.
El Japonesos són coneixedors de la dificultat de la seva llengua a l'hora d'escriure. Ells mateixos reconeixen la dificultat d'aprendre els kanjis. En alguns llocs com el metro, els kanjis estan "subtitulats" en el seu alfabet sil•làbic ja que sinó, ni ells mateixos saben llegir-los.
Des de que sé parlar una mica he après dues coses:
1) Quan parles en Japonès a un nipó, al no esperar-s'ho, no t’entén ja que intenta comprendre el teu "anglès". Al principi jo em pensava que era culpa meva per estar pronunciant malament o fer errors gramaticals.
2) Si entenen el que has dit, sorpresos davant les teves habilitats lingüístiques et responen en japonès, parlant ràpid i dient un munt de coses suposant que tu pots entendre qualsevol cosa.
Finalment vull citar Dave Barry en el seu llibre Dave Barry does Japan que em va fer riure durnat hores. En el capíto Failing to learn japanese in only five minutes diu:
The way I attempted to learn Japanese was by reading a book [...]. This is not the method recommended by experts. The method recommended by experts is to be born as a Japanese baby and raised by a Japanese family, in Japan.
Sunday, February 15, 2009
Sant Valentí
Ahir era el dia de Sant Valentí. Com a bons consumistes que són els Japonesos ja feia dies que tots els establiments comercials estaven replets de productes per regalar amb anuncis per tots costats. És curiosa la capacitat que tenen per fer-se seves festes pròpiament occidentals. A Japó no saben ni què és un sant! Cal aclarir que el dia 14 de Febrer les noies regalen xocolata als nois (i també altres regals) i al cap d’un mes al Març, els nois regalen xocolata blanca a les noies.
Vaig passar el dia a Tokio (després de llevar-me tard). Vaig pujar al tren que porta cap a la capital nipona en un dels vagons per a dones. Aquests vagons només “funcionen” com a tals en hores punta on l’espai interpersonal es veu reduït dràsticament. A més d’un home se li escapava la mà amb tan contacte humà i per això es van crear aquests vagons.
Dins al tren, encara que estigui a rebentar, mai se senten mòbils ni gent parlar. Hi ha un silenci absolut. No està permès parlar per telèfon i s’ha de tenir el mòbil en mode silenciós.
En la següent foto un home a la línia circular Yamanote amb una màscara del Winnie de Pooh. No sé si per error es va ficar una màscara dels seus fills, no se’n va adonar quan es va compara el paquet (i no li fa res portar-les) o simplement és un fan de l’osset que li agrada menjar mel.
Caminant per els enllaços del metro de Tokio vaig treure fer aquesta foto. En algunes òptiques, amb la finalitat que t’apropis a l’establiment posen aquests netejadors d’ulleres. Consisteixe en un bany d’aigua amb ultrasons que fa desenganxar la brutícia. Que espavilats que són! Atreuen els clients oferint un servei i a més seleccionen els que els interessa, ja que només les persones que fan servir ulleres s’aproparan per netejar-les. A part d’uns quants gaijin (persona estrangera en japonès) curiosos com jo.
Prop de l’ajuntament encara hi havia llums “de Nadal” que diríem nosaltres. No és que s’hagin oblidat de treure-les, sempre hi són. Les llums que faríem servir per decorar l’arbre de Nadal o el pessebre serveixen per decorar entrades, aparadors i plantes durant tot l’any. Però per molt que les vegi cada dia, per mi, és impossible treure’m del cap aquesta idea.
Per descansar de la caminada un cafè a l'Starbucks de Shibuya que té vistes sobre el que jo en diria el centre del món, el melic, el centre neuràlgic del planeta.
Mireu que passa cada cop que els semàfors dels peatons es posen en verd...
Finalment abans de pujar de nou al tren, al passar per davant d’un sex-shop em van regalar aquest dos de xocolata blanca.
Vaig passar el dia a Tokio (després de llevar-me tard). Vaig pujar al tren que porta cap a la capital nipona en un dels vagons per a dones. Aquests vagons només “funcionen” com a tals en hores punta on l’espai interpersonal es veu reduït dràsticament. A més d’un home se li escapava la mà amb tan contacte humà i per això es van crear aquests vagons.
Dins al tren, encara que estigui a rebentar, mai se senten mòbils ni gent parlar. Hi ha un silenci absolut. No està permès parlar per telèfon i s’ha de tenir el mòbil en mode silenciós.
En la següent foto un home a la línia circular Yamanote amb una màscara del Winnie de Pooh. No sé si per error es va ficar una màscara dels seus fills, no se’n va adonar quan es va compara el paquet (i no li fa res portar-les) o simplement és un fan de l’osset que li agrada menjar mel.
Caminant per els enllaços del metro de Tokio vaig treure fer aquesta foto. En algunes òptiques, amb la finalitat que t’apropis a l’establiment posen aquests netejadors d’ulleres. Consisteixe en un bany d’aigua amb ultrasons que fa desenganxar la brutícia. Que espavilats que són! Atreuen els clients oferint un servei i a més seleccionen els que els interessa, ja que només les persones que fan servir ulleres s’aproparan per netejar-les. A part d’uns quants gaijin (persona estrangera en japonès) curiosos com jo.
Prop de l’ajuntament encara hi havia llums “de Nadal” que diríem nosaltres. No és que s’hagin oblidat de treure-les, sempre hi són. Les llums que faríem servir per decorar l’arbre de Nadal o el pessebre serveixen per decorar entrades, aparadors i plantes durant tot l’any. Però per molt que les vegi cada dia, per mi, és impossible treure’m del cap aquesta idea.
Per descansar de la caminada un cafè a l'Starbucks de Shibuya que té vistes sobre el que jo en diria el centre del món, el melic, el centre neuràlgic del planeta.
Mireu que passa cada cop que els semàfors dels peatons es posen en verd...
Finalment abans de pujar de nou al tren, al passar per davant d’un sex-shop em van regalar aquest dos de xocolata blanca.
Subscribe to:
Posts (Atom)