Monday, September 15, 2008

Harajuku: podria ser que...

Quan portes cert temps vivint a Japó perds la capacitat de sorprendre’t. Definitivament visc al país on la densitat de freakies per metre quadrat és la més alta de tot el món.
Si per més inri un es trasllada a Harajuku (barri de Tokyo) podríem afirmar que la normalitat és l’excepció.
Dissabte vaig anar sola a Tokyo amb l’objectiu de passar l’estona vagant per aquest barri. És fascinant. Què podem trobar a Harajuku? Principalment els amants del Cosplay コスプレ(jovenets i no tan joves que es disfressen com els seus personatges favorits d’Anime), els que van a la última, fashion victims, curiosos, turistes (amb un pam de boca obert), de tot...

Hi ha varies “tribus urbanes” la més comú a la zona són els Gòtics però es veu de tot. Lolitas: noies (i he vist alguna senyora) que es vesteixen com nines (normalment de color rosa o blau cel). Gal: que intenten imitar les occidentals tenyint-se de rosses i arrissant-se els cabells (més pròpies d’altres barris). Decorer: costumitzen la seva roba i intenten no ser mai gran, una mica l’estil Agata Ruiz de la Prada.


Lolita


Escolars amb uniforme (la maleta també forma part de l'uniforme, per personalitzar-la la carreguen de tonteries, fan el mateix amb els mòbils)


Gotic Lolita


El frekisme no té edat (respectable mare de familia...)



No tinc nom per tot el que vec...


I una altre...


Un cop vist aquest mostrari de personatges em va cridar l’atenció una botiga. Aquí a Japó és molt (massa) comú vestir els gossos. Normalment petits (i esquifits) fets a mida del pisos japonesos.
La bogeria per imitar tot el que sigui occidental els ha portat a celebrar festes com Halloween o Nadal (a les botigues ja es poden comprar carbasses i decoracions nadalenques).
En resum, trobant-me al barri més peculiar de Tokyo vaig veure una botiga de roba per gossos que tenia els últims models en exposició: disfresses de Halloween.


Pobres gossos...

Per finalitzar amb aquest post una mostra de com de "fashion victims" són aquesta gent:

No serveixen per res, emprenyen, maregen i la majoria et pren per un imbècil si les portes posades... però n’he vist moltes!



Ulleres de plàstic de ralles sense vidres.
Si, hi ha un dibuix que diu que no tiris fotos.


FEAKIES!!!!!!!!

Wednesday, September 3, 2008

I miss petit Suisse

Ja he tornat de vacances!

És graciós per què normalment quan vas de vacances tornes a casa. Jo he tornat al Japó.

Entre el jet-lag i la tornada a la feina vaig molt cansada. Tinc que agafar el ritme!

M’he passat 4 setmanes a Europa i he aprofitat per menjar tot el què no hi ha a Japó. Des del famós pa amb tomàquet, tots els embotits que se’m han passat pel cap, botifarra, etc.
El curiós del cas és que al cap de poc d’arribar em vaig adonar que també trobava a faltar les coses del Japó: l’arròs, el peix frec, el tè verd (quin vici!).

En altres paraules, quan sóc aquí trobo a faltar les coses de casa. A casa les d’aquí.