Quina sort!

Avui he anat a les 6:20 AM a l’estació de Tsukuba per agafar un autobús que em portés a l’aeroport de Narita. Avui ha arribat el Jordi!!!
Hem anat a Tokyo i hem fet unes quantes voltes per el barri de Ginza, ens hem acostat a la torre de Tokyo i hem dinat noodels, tempura, arròs, sopa de misu (empatxada de menjar japonès i a bon preu). Cap a la tarda he tornat cap a Tsukuba.
Quan hem arribat al pis li he ensenyat la càmara que se’m va espatllar ahir al caure al terra: I L’HA ARREGLAT!!!!!
No hauré de reparar-la!!! No n’hauré de comprar cap!!!
Un dia rodó.

Sant Valentí (Japanese Version)

M’he carregat la càmara de fer fotos nova. Snif... Estic trista. M’ha relliscat de les mans i ha caigut a l’asfalt. Primer la pantalla es veia un tros negre, després m’he adonat que ja no enfocava. Quan l’he volgut parar no es plegava. Total, he tingut que treure-li la bateria per que no es parava.
No sé si es podrà arreglar... crec que n’hauré de comprar una altre.

Avui és el dia de Sant Valentí (part II). El dia 14 de Febrer les japoneses regalen als seus estimats xocolatines. I al cap d’un mes, el 14 de Març, els japonesos regalen a les noies xocolata o dolços.

Degut a la seva extrema amabilitat, ens han regalat a totes les noies del laboratori una capça de bombons per cada una. Que macos!

Quan et donen un regal, no l’has de desembolicar! Te l’has de quedar i obrir-lo en privat. Per poc me’n oblido!