Tan si plou com si no plou

Juny i Juliol són l'anomenada estació de les pluges al Japó. Bàsicament un dia plou i un altre també. Tot i així, entre ruixat i ruixat, el sol es deixa veure. És llavors quan es pot observar un fenomen totalment inaudit a les nostres terres: els paraigües per el sol.
En la cultura nipona la bellesa femenina implica una pell blanca. Així que les japoneses rarament usen roba de tirants (o massa destapada). Les temperatures fa dies que ronden els 25-30 graus i la majoria vesteixen en màniga llarga.
Però el més sorprenent per mi és veure les noies amb paraigües per evitar bronzejar-se.
Per protegir-se del sol no paren de posar-se crema solar a la cara i les mans amb un factor de protecció altíssim.
També vénen uns guants llarguissims que permeten tapar-se els braços i les mans. Veus noies en màniga curta amb uns guants (típicament blancs o negres) que els hi cobreix tot el braç fins just per sota les espatlles.

Així és com, després de dinar veus estirats a la gespa del campus tots els occidentals i els autòctons es preocupen de buscar-se un lloc a l’ombra.



Foto a Ueno Park (Tokyo). Parella passejant amb la noia tapant-se amb el paraigua. Es produeixen situacions força absurdes quan veus noies caminant per l'ombra amb un paraigua per tapar el sol.