Res millor que marxar lluny del problema quan no tens perspectiva.
Per sort a vegades el destí et procura el camí. Quan vaig marxar a Japó escapant de les meves pors i debilitats. Igualment quan vaig anar a Hong Kong fa dues setmanes va ser el millor que em podia passar per obrir els ulls.
Va ser un descans enmig d’unes setmanes d’intens treball que m’ha permès tornar amb més energia i una visió més amplia del que estic fent tan a la feina com a la meva vida.
Deixar fluir els esdeveniments i deixar-se arrastrar per la vida sense presses. Vaig celebrar el meu aniversari a la Xina. Això no passa gaire sovint!
A Japó va arribar l’hivern fa 3 setmanes, de cop, sense avisar. Els grills van callar de cop, i totes les fulles han cobert el carril bici que porta cap a la universitat i travessa els parcs i dormitoris.
A Hong Kong encara estaven a trenta i tants graus i vaig decidir comprar-me un bikini (per quatre duros, millor dit: Hong Kong dòlars). I cap a la platja! Com a mínim aquí no em miraven malament per intentar-me bronzejar. I els banyadors són normals! Per que a Japó els banyadors són com els que portaven les nostres avies: amb faldeta! Encara que algun bikini pots trobar (amb 3 cm de farciment).
Vaig anar a Stanley, una de les zones amb més edificis de l'època colonial. Curiosa mescla.
Vaig pujar amb un telefèric a una muntanya on hi havia un buda assegut de 34 metres.
Vaig visitar el centre caòtic de la ciutat on miris on miris tens que doblegar totalment el coll per veure el cel. Gratacels i més gratacels.
Vaig veure pandes per primera vegada a la meva vida! Adorables!
Visitar els immensos centres comercials on pots trobar roba de marca a preus decents (of course, everything made in china, per això és barat!) Es nota vagis on vagis que va ser colònia britànica fins fa poc: tot està en Cantonès i Anglès. Tothom parla ambdós idiomes! Cosa que va fer la meva estància molt més relaxada que estar visitant Japó on RARAMENT trobes gent que parli anglès.
Els autobusos són de dos pisos i a l’asfalt hi ha les marques: look right/left!
Hi ha molts estrangers vivint i treballant-hi. A part dels britànics hi ha una comunitat de filipins molt gran (majoritàriament dones) que cada diumenge es pots trobar assegudes per qualsevol racó de la ciutat en grups, menjant, parlant fent-se les ungles... Normalment treballen en el servei domèstic i tenen lliure els Diumenges. La resta de la setmana les veus cuidant els fills dels britànics.
A Hong Kong pots trobar restaurants de totes les parts del planeta. Vaig menjar en un Tailandès, en un Francès (exquisit), un indi vegetarià, i tantes altres vegades en un Xinès.
Com boja entrava als supermercats per trobar menjar i productes d’higiene personal europeus. No, no. Encara no m’he tornat boja. Estic de visita en un país com Xina i em poso dins dels supermercats? Doncs si! Primerament vaig comprar tot el que les estrictes duanes japoneses permeten portar: formatge (tones i tones de formatge), embotits, salses, ous kinder, tablerone, etc. Després espuma per cabells arrissats (a Japó no necessiten per que no tenen el cabell arrissat...).
Per cert, no és mala idea entrar als supermercats dels països que visites. T’expliquen molt de com mengen i viuen la gent del país.
Estàvem passejant per la badia contemplant les vistes de la ciutat després d’haver sopat. Com una postal!
Sense planejar, ens vam asseure en un banc i ens vam adonar que tothom venia i s’asseia igualment al nostre voltant. Curiós.
De cop i volta va començar a sentir-se una música i per els altaveus anunciaven que estava apunt de començar un espectacles de llums i so on els edificis de la ciutat encenien i apagaven les llums al ritme de la música.
M’agraden les ciutats de nit, la lluna, m’agraden les llums, les llumetes i les totes les estrelles que et fan sentir com una formiga. M’agrada la música que et fa vibrar...
Un gran moment.
