Avui hi ha hagut reunió de grup a la facultat. Cadascú, començant per les persones de més rang, s’ha anat presentant. Noms, cognoms i nivell d’estudis. Finalment tema de recerca. Però clar... tot això en japonès.
M’he limitat a escoltar i a intentar entendre els noms de la gent nova que ha entrat avui.
Per els japonesos la jerarquia és sagrada. Ens hem anat presentant un per un segons el nostre nivell d’estudis i edat. En altres paraules, que si ets l’últim no ets ningú.
Estic fent esforços per parlar cada dia més en japonès però és realment difícil. Sort que d’aquí dues setmanes començo les classes. És curiós per què qui me’n està ensenyant ara és la xinesa amb la que treballo al laboratori. Ella ja porta uns anys aquí i el parla força bé.
Ara és l’època del hanami (contemplació dels cirerers florits). Vagis on vagis veus japonesos asseguts sobre unes grans estovalles menjant i bevent sake sota els arbres de qualsevol parc o zona verda. El problema és que aquests dinar s’allarguen tota la tarda i fins i tot la nit. I no paren de beure i més beure. En resum, que ara són les 9 del vespre i encara sento crits i cants d’alegria dels japonesos borratxos que tornen a casa.
Avui ha tornat a haver-hi un terratrèmol. Cada cop que n’hi ha un m’altero força. Encara no hi estic acostumada. Com a mínim aquest cop he reaccionat i m’he posat a sota una taula.
Diuen els japonesos que els estrangers ens espantem molt. Jo personalment no em pensava que em fessin tanta por fins que me’n vaig adonar que no et pots aguantar dret. Imagineu-vos arrestant-vos de quatre grapes cap a sota una taula. No fa gràcia. I això quan no et cauen coses (els prestatges queden buits!).
No comments:
Post a Comment