Disappeared

He desaparegut per uns dies del meu pis. M’he dedicat a conèixer món. He visitat Japó. Primerament vaig agafar el Shinkansen (el tren bala) a Tokyo per anar a Osaka (514 Km en 2 hores i mitja). Uns trens que volen baix.



Un cop allà vaig comprar un tiquet per 3 dies per viatjar per la regió amb tots els trens, autobusos i metros. Em vaig dirigir a Kobe. El primer que vaig visitar va ser una fàbrica de Sake on em van explicar com es produeix el susdit licor (fet d’arròs, per els que desconegueu el tema). El procés es molt complex, però em van donar un tríptic amb l’explicació en anglès amb uns dibuixos manga molt aclaridors.



Després vaig visitar el barri xinès de la ciutat.




De nit vaig anar a visitar el port, que és preciós. Amb la seva torre. Imatge típica de la ciutat.



Vaig dormir en un hotel de tipus occidental. L’endemà em vaig despertar i vaig visitar un jardí japonès preciós. Quina dedicació s’hi podia contemplar. En mig de la ciutat, semblava un oasis de tranquil•litat.



Unes hores més tard em vaig dirigir a Kyoto. Aquesta ciutat, una de les més tradicionals de Japó es caracteritza per la quantitat de temples que té. Vas caminant per els carrers i veus cases, un temple, cases, cases, un temple, més cases, un altre temple, un altre... fins a empatxar-te! En vaig visitar alguns però el més bonic va ser el de Toji, amb una pagoda increïble (la més alta de Japó).



Dins del recinte també es pot visitar un bonic santuari daurat sobre un llac en mig d’un jardí japonès.



La llista de temples que vaig visitar és inacabable. Potser cal destacar un de lleugerament elevat, des d’on podia disfrutar de les vistes a la ciutat.




Vaig dormir en un Ryokan (hotel d’estil japonès) el terra de tatami, dormint sobre futon i amb tots els elements típicament japonesos que us puguin venir a la ment. També vaig estar al Palau imperial rodejat per un parc immens.
L’endemà vaig continuar visitant la ciutat i al final vaig dirigir-me a Nara, quasi a la tarda. Vaig arribar a la ciutat ja fosc, vaig buscar el Ryokan per deixar la maleta i vaig passejar per la ciutat de nit. Tots els parcs i temples estan subtilment il•luminats. Quin plaer: la temperatura era perfecte i els llocs preciosos.







En un immens parc que conté la majoria de temples i uns inquilins curiosos: els cèrvols! Si! Nara és famosa per els seus cérvols. Ronden lliures per tota la ciutat. Així que mentre vas caminant els veus creuar pel carrer. La gent circula lentament amb cotxe i hi ha cartells per tot arreu indicant la seva presencia. S’acosten a la gent, et llepen, et freguen amb les seves banyes (tenen el tacte de la fusta). La gent els hi dona menjar. Els japonesos creuen que són els missatgers dels Déus.





Una observació de l'última foto: el cérvol creua per el pas zebra però... en vermell!
Com podeu veure estaven per tot arreu.

Després d’un dia a Nara vaig marxar de nou a Osaka. Vaig arribar a la nit. Un munt de gent i llums per tot arreu. Una ciutat més moderna que Kobe, Kyoto i Nara, més semblant a la caòtica Tokyo.



Vaig dormir en un hotel càpsula!!! Aquells que semblen un rusc d’abelles.
L’endemà al matí després de visitar el castell d’Osaka i vagar sense rumb unes hores.



Després vaig agafar de nou el Shinkansen per tornar cap a la capital nipona.

Balanç del viatge: picades de mosquit per tot arreu, cremades de sol a la cara, esquena i espatlles, unes sabates destrossades i sang als peus de tant caminar. Em vaig comprar unes sabates noves quan ja començava a tocar amb les plantes del peu al terra. He vist coses increïbles i no oblidaré mai tot el que visitat!

M’han passat unes quantes coses curioses. Primer, els grups d’escolars japonesos que visitaven els temples o passejaven per la ciutat sentien una atracció inexplicable per els estrangers que visitàvem el país. M’han tirat fotos mig d’amagat, altres em demanaven directament que em posés a les seves fotos, em saludaven amb un herou (hello amb pronunciació japonesa), s’acostaven per mirar-nos i fins i tot demanaven autògrafs (us ho prometo!).

Crazy japanese...