Tsukuba és una ciutat “artificial” creada a l’entorn de la universitat. Originàriament era un poblet diminut. La ciutat ha crescut amb els estudiants. Hi ha gent de tot el món vivint aquí.
El campus està ple de parcs, jardins i boscos. Quan es comença a fer de nit, se senten els grills cantant. Gric, gric, gric...
Fa poc que els sento cantar, tot just deu fer una setmana. Des de que ha començat a fer calor.
Sentir cantar aquest petits insectes m’ha recordat el camp. És impossible sentir-los en ciutats. Em sembla increïble poder adormir-me cada dia escoltant-los. Deixo la porta del balcó oberta per anar sentint els seu cant monòton. És fantàstic!
Aquesta nit però, m’he despertat un munt de vegades. El primer cop ha sigut culpa d’un insecte. Sentia com algun intrús s’havia colat a la meva habitació. He engegat el llum per veure què era. He vist un mosquitot que feia com a mínim tres dits de llarg i igualment d’ample. Si m’arriba a picar no em vull ni imaginar les dimensions de la picada.
De nou m’he adormit fins que ha sonat el telèfon de l’Skype. Aquest cop ha sigut culpa meva per no desconnectar-lo. El problema és que ha sonat tan fort que m’he sobresaltat.
Finalment quan ja tornava a dormir, un terratrèmol. No m’he despertat per els sacseig sinó per el soroll que feien les coses al caure i la vibració de la porta corredissa.
Per últim, m’ha despertat una ambulància. Com a tot arreu les ambulàncies porten una sirena posada en cas d’emergència, però a més, aquí tenen unes veus gravades que van dient: ara girarem a l’esquerra, ara a la dreta, procedirem a avançar...
Aquí ja m’he rendit i m’he despertat.
No comments:
Post a Comment