Reflexions...

Trobo a faltar el mar, i mira que Igualada no és una ciutat de costa. Quines coses més estranyes descobreixes quan ets fora de casa. Vaig llegir per no sé on que marxar del teu país et fa estimar-lo més. És ben cert.
Quan posi un peu a l’aeroport seguiré aquests pasos: abraçar la gent que estimo, menjar pa amb tomàquet i finalment anar-me’n a la platja. Sigui l’hora que sigui. Us ho ven prometo que tinc ganes de sentir el soroll de les onades trencant-se a l’arena, aquest va i ve continu. Poder treure’m les sabates i posar els peus a l’aigua. I sentir com s’enfonsa el l’arena i s’escapa d’entre els dits. I poder-me asseure deixant passar el temps, sense pensar en res i gaudint del moment.

Ais! El meu cotxe; Encara és nou, quasi que ni l’havia estrenat!

I el conill: ja no em persegueix pel pis. No vol estar sol. Però deu estar ben cuidat!!!

Em sento molt bé a Japó, no tinc cap queixa (ans el contrari). La gent és adorable, atenta i educada. El país sencer està netíssim! Tot funciona.

M’agrada anar al super a comprar ja que cada dia surto d’allà amb quelcom nou que no sé què és i mai he provat. Així aprenc coses noves dia a dia.

Vaig millorant el meu japonès, començo a saber els colors i el nom dels menjars.

Q mou el món? L’amor.
L’amor a les peles, l’amor al poder, l’amor als cotxes, l’amor al sexe, etc.