Sempre m’he considerat tolerant amb el tema nacionalista. Jo sóc catalana. Però des de que sóc aquí encara més. Us ho ben prometo: al pròxim que es torni a referir a mi amb el títol de Spanish Girl li caurà una que no s’espera.
Ahir vaig arribar al meu “tope”; No, no sé tocar les castanyoles i encara menys sé ballar flamenc. OK???
Tampoc sé cuinar una paella com déu mana, ni penso preparar una sangria.
Odio les “corridas de toros” per què van en contra dels meus principis (no es pot tortura un animal fins a la mort).
Així que avui amb la nostàlgia de la terra, m’he posat a escoltar música catalana sense parar. Obrint Pas - La Flama (em porta bons records):
La única cosa que coneixen aquí de Catalunya és el Barça. Si, és el que hi ha. Una quantitat considerable de japonesos (nois i homes, principalment) són capaços de recitar l’alineació del Barça. L’endemà de cada partit l'hem de comentar (obligatori). Els veig gratuïtament per la televisió japonesa.
Així que amb la frustració de saber d’on vinc i que el resta de la gent que em rodeja no, seguiré intentant aprendre japonès. Sé saludar (depenent de l’hora del dia és diferent), donar les gràcies, contar fins 10 (encara que entenc fins a 100), sé dir que no ho entenc, ser dir bon profit (obligatori abans de posar-se res a la boca), sé acomiadar-me, sé dir que ho sento, sé dir adéu. També sé dir: 5è pis s’obren les portes (que és el que diu l’ascensor quan arriba a la meva planta). Molt útil...
P.D. Dues setmanes i el mòbil japonès segueix viu, un misteri...
2 comments:
Bé, vistos els antecedents almenys els japonesos estan una mica més "situats". Ni la Sagrada Família coneixen (recurs fàcil, sí)? El meu jefe croat i els companys de laboratori suís i francès sí que estan més al tanto del tema català, així que potser la falta d'informació comença d'Europa enfora.
Ja vas arreglar el tema desodorant?
Una petició: saber quan celebren el Dia del Treball al Japó (a Canadà es veu que ho fan al setembre, d'aquí el dubte).
Bé, me'n vaig a fer el sopar, on hi trobaré a faltar el pa de pagès, snif (sí, he obert el powerpoint del mail).
Pel tema desodorant llegeix el post del 28 de Febrer. Esta tot resumit allà.
El dia del treball és el 23 de Novembre, però segur que el celebren treballant. Segur!
Snif... Pa amb tomàquet.
Post a Comment