Please, hold on...

26 de Febrer de 2008, no me’n havia adonat fins que no he mirat l’agenda i avui fa just una setmana que vaig arribar a Japó. El dia ha començat núvol (cloudy). Del que si que me n’he adonat és que he canviat el xip de l’idioma: ja penso en anglès. Alguns pensareu: i com te n’has adonat? Doncs bé ara quan parlo sola, que no és res de nou, parlo sola en anglès. Em queixo amb anglès, canto en anglès, envio mails en anglès, parlo per telèfon en anglès, renego en anglès, faig plans en anglès...
Casi que començo a escriure el blog en anglès... però no, ja que llavors els meus companys nipons podrien llegir el què escric.
Potser us preguntareu si estic millorant el meu anglès, la resposta és no. Però els japonesos si que estan millorant el seu gràcies a mi. En fi, ells són amables i jo els faig parlar. Intercanvis culturals.

Hi ha una cosa que em té terriblement intrigada. Quan vaig arribar aquí em van donar un mòbil japonès i jo en portava un de la feina. Vaig tot el dia amb dos mòbils. No sé com carai està fet el mòbil japonès però la qüestió és que he carregat 3 vegades el mòbil de la feina i l’altre, en canvi, no li ha baixat ni una punyetera ratlleta de la bateria. Igualment la càmara de fotos japonesa que vaig comprar segueix intacte 3 dies després de comprar-la i haver tira tres-centes mil fotos.
D’on treuen l’energia aquesta gent?

Avui he anat a dinar a un restaurant Indi. No havia menjat mai menjar indi, però m’ha agradat força. Ens han servit un pa (com una coca tova i una mica dolç) amb pollastre i salsa de curry. Per acompanyar hi havia una amanida de col i enciam. El que m’ha sorprès és la beguda: podies triar entre: suc de mango o iogurt (aigua te’n serveixen sempre gratis).

Ahir vaig tenir un “accident”. Vaig connectar el meu iPOD al PC que tinc al pis. Com que tot està en Japonès no vaig entendre que em demanava i es va esborrar la meva música. Però tot té una part positiva, se m’hi va gravar la música que tenia l’ordinador en qüestió: música japonesa. Suposo que d’un antic inquilí.

Aquí em veieu al pàrquing de bicicletes del pis (el meu radera), la de color blau marí és la meva bici