Tokyo (I)

Les grans ciutats tenen la capacitat de fer-te sentir com una formigueta. Ets diminut, ets poca cosa, ets un de tants que camina... perdut.
Avui he anat a Tokyo amb dos companys de la facultat. He descobert 10.000 racons de la ciutat gràcies a ells. El metro és extremadament complex i a més està compartit per dues companyies diferents.
Primerament hem anat a la zona comercial. Ja que jo volia comprar-me una càmara (japanese, yes, of course!). M'ha sorprès gratament descobrir que les venen carregades. Així que immediatament he pogut començar a tirar fotos.



Després hem anat a la zona més tradicional on hem anat a visitar un temple (volien resar per els exàmens i la feina!). M'han fet demanar un desig a la porta de l'entrada i tirar 50 yens en un lloc concret del temple.


Després m'han ensenyat una cosa molt curiosa. Pagues 100yens i pots sacsejar un pot metàl·lic que conté uns bastonets (com els de menjar) però que cada un té un número. depenent del bastonet que et surt tens que obrir un calaixet i allà trobes un paper amb les prediccions de futur.





Després hem anat a prendre un te i menjar uns pastissets rodons fets d'arròs i recoberts amb salsa de soja dolça.



Feia molt vent a Tokyo i al agafar el Tsukuba exprés anunciaven que anava amb 5 minuts de retard ja que tenien que circular més lentament per seguretat. Hi havia uns homenets repartint bitllets gratis i justificants. Increïble no?

Un cop a Tsukuba m'han portat a una botiga on vénen aliments de tot el món (Tsukuba és una ciutat amb molts estrangers). He pogut comprar: formatge, pernil salat, més oli d'oliva i vinagre. Hi havia 3 productes exportats d'Espanya i no sé si riure o plorar: olives, Sant Miguel (fins aquí bé) i Sangria Don Simón (bufff....).

No comentaré la festa d’ahir perquè encara estic en estat de xoc: són un alcohòlics!!! Sake, sake i més sake!!!

Estic tan cansada de caminar i caminar i caminar, que me'n aniré a dormir per seguir somiant.