Ahir passejant per els laboratoris de la facultat em va cridar l’atenció l’actitud de la gent: volen que entris i ensenyar-te en què treballen. Alguns s’acosten, es presenten i em pregunten d’on sóc i volen parlar una mica en anglès.
Al pis, a la facultat, a qualsevol lloc públic, si et vols desfer d’alguna cosa has que anar amb precaució: aquesta gent ho reciclen tot. Hi ha fins a 7 contenidors diferenciats.
Coses que es poden cremar, paper i roba usada, vidre, esprais, llaunes, plàstic (PET), material que no es pot cremar.
El menjar d’aquí m’ha sorprès en alguns aspectes: les pomes són enormes, els iogurts (individuals) són petits (tamany petitsuis més o menys), les pastanagues són molt amples, els cogombres són estrets...
A la cuina del pis amb un cogombre a les mans
Avui m’han preparat una festa de benvinguda. A les 20.30 a la facultat. No sé exactament que serà però tenen els despatxos plens de menjar i begudes.
Fins i tot tenen una cosa que sembla cava...
Foto de la universitat
Estic contenta per què porto 3 dies aquí i ja surto a la llista de membres del grup de recerca de la pàgina web Nagasaki Lab.
Llàstima que no pugui entendre res ja que està en japonès...
Si navegueu per la pàgina en japonès (o sigui prement botons a l’atzar) podeu anar a parar a un lloc on hi ha les seves fotos. Fan gràcia. Busqueu-les!
No comments:
Post a Comment