El Campus

Tsukuba és gran, gran, gran. Molt gran. Fàcil de perdre’s-hi. El Campus està ple de zones verdes, llacs, camins, carrils bici, llocs on passejar i anar a còrrer. És tranquil i hi ha pocs cotxes.




La facultat és un edifici nou. Laboratory of Advanced Research B. Per cert no sé on és l’A.



Estic llegint Il Barone Rampante (Italo Calvino) en italià. Tinc por d’oblidar tot el què he après durant aquests últims anys.
Parlant d’idiomes estrangers, una cosa curiosa que em passa; quan em creuo pel Campus amb algú que no és japonès és impossible no creuar-te una mirada amb ell/a. Encara que hi ha força gent de fora, els no japonesos som minoria. Aquesta mirada de: tu no ets d’aquí i estàs igual de perdut que jo, és inevitable.

Penso que estaria bé trobar un grup de gent que fossin tots estrangers. Quan vaig amb els japonesos, tot i que intenten ser amables i no deixar-me mai penjada, sempre estan fent un esforç per parlar anglès però entre ells parlen amb la seva llengua i no puc seguir la conversa.

Una mica de temps i trobaré el meu lloc en aquesta ciutat.