Earthquake

Estic esperant que algun dia tremoli el terra. Representa que aquí al Japó és quelcom habitual. Potser sóc una mica impacient, només porto una setmana aquí. Diria que no he viscut cap terratrèmol conscientment, vull dir, adonant-me’n. Així que serà una experiència nova. Potser m’hauria de fer por, tan inconscient sóc? Aquí diuen que tot està preparat perquè passin. Vull veure com reacciona la gent. M’han dit que a part de posar-te sota la taula, tens que obrir les portes, ja que sinó es poden encallar. També m’han dit que si estàs conduint és obligatori parar (a l’esquerra, com no) i fins que no doni permís la policia ningú pot tornar a circular.

Pels carrers trobes al terra unes marques rugoses contínues que indiquen el camí als cecs i hi ha senyals acústics a tots els semàfors. No m’hauria de sorprendre, però no ho havia vist enlloc (que jo recordi). Sempre s’aprenen coses.

Una de les coses que m’ha fascinat de Japó (a mi i a qualsevol no japonès) són els seus fantàstics WC. El que tinc a l’apartament està bé, però n’hi ha d’autènticament sofisticats. Totes les instruccions estan en Japonès, però com que a aquesta gent els hi encanten els dibuixos he aconseguit entendre com funciona.
Bàsicament té: calefacció (sembla una tonteria i però crec q ho trobaré a faltar), un raig que et neteja el cul (que serviria per homes i per dones) i un altre raig que netejaria les dones (segur que algun home també el fa servir, jajaja).
Al principi no volia fer servir tots aquests mecanismes de neteja ni de broma, però a tot un s’acostuma i ara penso que més net impossible.
Quan torni a casa, me’n compraré un!



He començat el dia corrent per els parcs de Tsukuba. Després de dinar he anat de shopping. Com cada dia he anat al supermercat, un de molt gran situat en el principal centre comercial de Tsukuba. He pensat que allà no em faltaria de res.
He comprat productes d’higiene femenina entre moltes altres coses. El que m’ha xocat és que la caixera ho poses en una bossa més fosca (les normals eren transparents) com si em fes vergonya. Suposo que a les japoneses si...
He fet una comparativa amb un super de casa i no hi ha color: aquí tenen molt més productes frecs (sobretot de peix) i 10.000 potingues per els cabells, però si busques desodorants n'hi ha tres de comptats. També cal destacar que els tampons escasegen (dues marques). Encara deuen triomfar les compreses...
Un cop ho he comprat tot, fins i tot un vestit (per 2.300yens = 15,3euros), me n’he anat cap al pis pedalejant i amb totes les meves compres dins la cistella.


Mireu el meu sopar. M'estic adaptant bé, eh?


Itadakimasu!! (bon profit)