Te verd, sushi i conduint per l'esquerra

Avui he estat fent gestions: m'he inscrit com a estrangera al Citty Hall de la ciutat de Tsukuba. M'he fet unes fotos a un "fotomaton" japonès (o sigui prement botons fins que s'ha disparat el flaix). He tingut que omplir un munt de papers per que em fessin la ID card (com un DNI) i pagar 200 yens (1,2 euros aprox).
Després he anat al banc a obrir un compte corrent, la gent als bancs no s'espera dreta. Hi ha un munt de files de seients per esperar el teu torn (que per suposat te'l dona una màquina).

Després m'han portat a dinar (a les 12h!!!) a un restaurant de menjar japonès d'aquells que tenen una cinta transportadora que fa lliscar els plats. Per acompanyar el sushi hem begut te verd: poses una cullaradeta d'una pols verda en una tassa i a un extrem de la taula hi ha un sortidor d'aigua calenta.
De postres he menjat gelatina d'aloe vera (boníssima).
Durant el dinar un dels companys de la universitat ha portat un llibre d’espanyol – japonès amb dibuixos. M’ha senyalat la pàgina del Nadal i m’ha dit que li expliqués. Fins aquí bé, però quan m’ha assenyalat el pessebre i en concret el caganer... com s’explica això en un país de cultura budista?
Com no: tothom coneix el barça i em pregunten si visc a prop del Camp Nou. Diuen que els hi agrada el “Puxol” (ells pronuncien així Puyol).

Un cop hem acabat m'han acompanyat amb cotxe (conduint per l'esquerra) a comprar menjar al super (casi cap aliment està etiquetat en anglès). Hi ha un munt de coses curioses q no sabria ni com cuinar ni menjar.

Ara m'han deixat al pis per que disfrutés del free time. Demà hi ha reunió a la universitat.

Sortiré a donar una volta a veure que descobreixo.

M'han dit que aviat floriran els cirerers i les vistes seran precioses.

Vistes de nit des de l'apartament.