Desodorant i altres assumptes confusos...

M’han demanat que aclareixi l’historia del desodorant. Si llegiu sovint el meu blog, sabreu que anar a comprar és una aventura amb finals sorprenents. Dos dies vaig anar a comprar desodorant. El primer dia vaig ser incapaç d’identificar-lo. Poques coses estan etiquetades en anglès. El segon dia vaig trobar un esprai que tenia un cartell: powder spray. Enlloc hi tenia cap inscripció més en anglès. Semblava que ho podia ser. Potser una mica massa petit... El vaig comprar.
Quan vaig arribar al pis el vaig olorar, podria ser... però tenia una olor com de laca per els cabells. Però la textura era correcte. Me’n vaig possar al dia següent: confirmat. És desodorant (vaig anar a córrer i vaig conduir la bicicleta sense fer mala olor).
Però no... buscant per internet (font de grans solucions) vaig descobrir que era un desodorant PER LA CARA!!! Si, si, per no suar la cara. Els japonesos consideren de molt mal gust que tinguis la cara suada. En fi...aquí teniu el culpable:




Ahir dinant a la facultat estàvem parlant dels períodes colonials. Em va sorprendre descobrir que cap japonès de la meva taula coneixia Cuba, ni Fidel Castro, ni totes les històries que tenen ara amb el germà del dictador, ni lo molt que s’estimen amb els Estats Units. (Lo siento Lourdes! Demasiado pequeña tu preciosa isla!) Realment, pensant-ho fredament, el què passa a Cuba no ens importaria gens si no hagués estat colònia espanyola.

Intento seguir l’actualitat d’Europa per què quan torni no vagi perduda. M’ha fet riure que el príncep Carles d’Anglaterra hagi decidit no menjar Foie-Gras per què per obtenir-lo facin rebentar els fetges dels pobres ànecs. Des de quan li preocupen aquestes coses a aquest home? Fa uns anys li repugnava que Lady Di anés a centres per malalts de SIDA i ara es preocupa pels ànecs?
Ja sabeu que adoro els animals i no suporto molts humans...

Per fi avui he conegut una noia italiana (per imparare l’italiano!!!) i també m’ha presentat un noi israelià, però marxa d’aquí 3 dies a Argentina. M’han ajudat a inflar les rodes de la bici. Quina gent més amable!

La setmana que ve tinc un curs de cultius cel•lulars (que no n’he fet mai) i un simposi de nanoarquitectura... Que no sé si entendré res.

Et trobo a faltar.

Petons!